En aquest mes de cues a l’aeroport, d’assumir o no
responsabilitats sobre aquest serveis; ara que s’obren debats al voltant de com
són els serveis, dels estalvis o no que generen realment i com haurien de ser aquests
en funció de les persones a la que se’ls presten, m’ha fet pensar en la Taula
Rodona que vaig participar organitzada per la Diputació de Tarragona en el marc dels
actes de celebració dels 25 anys del Consell comarcal del Tarragonès. Amb el
tema “La gestió dels serveis a les persones” va posar el focus, amb molt encert,
en el paper que les administracions tenen a l’hora de la contractació dels
serveis, a qui es contracten i quines repercussions poden tenir en les persones,
les suposadament beneficiàries.
En aquest bloc escrivia ara fa poc més d’un any, al
maig del 2016, que tenim
en la contractació i la concertació social les eines per a continuar
definint models de col·laboració publico-social. I tenim en les actituds entre
administració i sector social la millor manera de concretar-ho, amb control
però amb confiança, accions exigents però col·laboratives.
La Comunitat Europea va definir dins l’estratègia europea 2020 que, com a
motor de canvi, la contractació pública havia de tenir un paper clau. Les
directives europees del 2014 van demanar per primer cop als òrgans de
contractació, és a dir totes a les administracions, la estatal, però també la
local (i si hi ha la de barri), que incorporessin als seus contractes criteris
que incloguin aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors per
aconseguir serveis de gran qualitat. Sap la Comunitat Europea que els poders
públics poden fer servir la contractació
de serveis per assolir objectius socials comuns i per això la directiva ha
marcat la pauta als estats.
La directiva europea de contractació pot afeblir la posició de les
entitats socials en la provisió de serveis públics si només parlem de preu,
però també poden sortir reforçades si els criteris qualitatius, mediambientals, socials i innovadors es
valoren correctament.
Quasi sense fer debat, ni soroll s’estan redactant i publicant
un conjunt de normes sobre contractació pública que afecten directament a les
persones i, sovint, incideixen en el seu àmbit més vulnerable. I estan afectant
a tota la societat europea, i també a les nostres vil·les, ciutats i barris.
Durant els propers mesos sentirem parlar de la “Llei de
contractes de serveis a les persones” que s’està tramitant al Parlament de
Catalunya o de “la Ley de contratos del sector publico” i la seva aprovació a
les Cortes. Voldríem que hi hagués un bon debat, ja que les entitats socials
hem treballat per aportar arguments i millores, esmenar quan ha estat possible
la legislació, fent-la més propera al sector i al servei que es presta a les
persones.
En els darrers anys el Tercer Sector ha anat elaborant un
discurs ben argumentat, posant en el centre de la seva acció la persona i el
servei que se li presta. Un discurs
basat sobretot en criteris socials, però també econòmics i jurídics. Es tracta
ara de guanyar influència no només a
nivell polític sinó també a nivell tècnic, de qui són els responsables de la interpretació
de les normes, i també a nivell de l’opinió pública i social.
Ara que la Comissió Europea està celebrant 60 anys, com
en tots els aniversaris, serà el moment de reflexionar sobre l’èxit o no del
darrers anys, però també de l’inici d’un procés en el qual la Europa dels
Vint-i-set decidirà conjuntament sobre el futur de la Unió.
En aquest futur el Tercer
Sector ha de tenir un paper pro-actiu a l’hora de poder participar en els
desenvolupaments normatius, i en la seva aplicació a nivell administratiu,
implementació i seguiment. El sector
social ha de poder defensar els interessos de les persones a les que
representen i serveixen davant l’administració i on sigui, i ho faran
mitjançant aliances i plataformes representatives locals i globals que reforcin
el seu missatge.
I des del Tercer Sector Social
com a coneixedors dels nostres àmbits d’actuació hem de recordar a la societat de
la que formem part que no parlem només de contractes, externalitzacions o
serveis, sinó que en el nostre àmbit sempre estem parlant d’atenció a les
persones .
Jesús Delgado i Almendros
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada