Cap a una integració dels sistemes social i sanitari en la cura de la persona en situació de dependència

Taula inaugural del Congrés. Foto: @InclusioCat

A principis de juliol va tenir lloc el I Congrés de l’Acció Social a Catalunya en el que s’analitzava l’atenció integrada social i sanitària des dels serveis socials, on un dels temes dels quals es va parlar va ser com aprofundir en la millora de la qualitat de vida dels familiars que tenen cura de persones amb dependència.

Des del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció social i Sanitaria (PIAISS) defineix a “L’atenció centrada en la persona en el model d’atenció integrada social i sanitària de Catalunya” (PIAISS,2016), “atenció que posa la persona en el centre del sistema, amb l’objectiu de millorar la seva salut, qualitat de vida i benestar, respectant  la seva dignitat i drets, així com  les seves necessitats, preferències, valors  i experiències i comptant amb la seva participació activa com un igual en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació en el procés d’atenció”.

Des d’aquesta perspectiva, cal optar per la integració entre el sistema social i sanitari. Atenent que ambdós sistemes tenen diferències ben significatives es planteja com a repte de futur com es podrà realitzar. En aquest sentit ja s’han fet alguns passos com la creació d’una nomenclatura comuna que es pot consultar en línia o l’establiment d’un full de ruta entre els anys 2017 i 2020 amb diversos programes des del mateix PIAISS. També es fa avinent la necessitat de recollir evidència científica com a base per a construir procediments i eines que facilitaran la presa de decisions.

Si partim del principi que la persona és autònoma per a definir les seves preferències i valors, i que en base a aquests el construeix la seva atenció, cal preveure que les persones desitjaran ser ateses des de la comunitat (des de les seves pròpies famílies). Diversos estudis evidencien aquesta voluntat. A la investigació “Primer les persones: cuidar com ens agradaria que en cuidessin” (Fundación Matia, 2016) i editada per “Obra Social la Caixa” demostren que les persones desitgen ser ateses als seus propis domicilis i pels seus familiars.

Atendre les persones des del propi domicili caldrà plantejar-se polítiques socials encaminades a dos àmbits:

• Promoure recursos i serveis encaminats a apoderar  la persona per tal que aquesta pugui esdevenir copartícep de la seva salut, qualitat de vida i benestar.
• Desenvolupar polítiques de suport de la família, amb la finalitat d’orientar-la, informar-la i formar-la però també dotar-la de serveis de suport al seu domicili. També serà d’especial interès poder analitzar l’impacte en la seva qualitat de vida el fet de responsabilitzar-se de la cura d’un familiar.

Així, en l’atenció de la persona en el seu domicili i per als propis familiars cal tenir cura que satisfer aquesta preferència no tingui un impacte negatiu en la qualitat de vida del seu entorn familiar, i per tant, cal facilitar la formació, suport i orientació que tenim al nostre abast per tal de minimitzar aquest impacte.

Marc Cadafalch

Consultor i formador de l’Àrea sociosanitària i dependència de la Fundació Pere Tarrés