Ningú neix sabent
sobre tecnologia digital, ni tan sols els nascuts a partir de la dècada dels
80. Aquells als que els diem “nadius digitals”.
Com a pare, mare,
educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per
enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que
hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis
sentit com si fossis d’un altre planeta. Pot passar, sí. Però també és
encoratjador quan saps que en qualsevol període de la vida es poden iniciar
nous reptes i superar-los amb èxit. Tenim la capacitat d’adquirir competències
a qualsevol edat.
La història de la Fatuma com a exemple de superació
Fa uns dies vaig
rebre un correu electrònic de la Lola, una de les directores de la ONG
Afrikable (www.afrikable.org), ubicada a Kènia i on havia estat un estiu
aprenent moltíssimes coses sobre l’apoderament de la dona. En el correu, la
Lola explicava la història de Fatuma, una dona del poblat Orma en l’illa de
Lamu, Kenia, mare de set fills i abandonada pel seu marit. Fins que Afrikable no
la va trobar i li va donar l’oportunitat de treballar amb ells, els seus fills
patien de malnutrició i no podien anar a l’escola.
Entre els seus
set fills es troba la Maka. Una nena fantàstica. Quan la vaig conèixer m’ensenyava
tot el que estava aprenent a l’escola i em parlava del seu somni d’anar a la
universitat i seguir estudiant.
La Lola explicava
que va anar un dia al poblat i no va trobar a la Maka. Li va preguntar a la
Fatuma i ella va contestar que estava de vacances. Però, en realitat, el que
havia fet era enviar-la lluny del poblat per posar-la fora de perill. En la
cultura Orma és molt comú que els homes se’n portin a la noia que vulguin amb
la finalitat de casar-se. Les segresten, abusen d’elles i les forcen a
convertir-se en les seves dones. En la seva cultura és habitual, però no
significa que estigui acceptat pels pares, mares o per les víctimes.
La Fatuma havia
estat avisada de què alguns homes planejaven raptar a la Maka, pel que davant
de tots els seus veïns i veïnes va cridar que no permetria que se la portessin
a la força. En el cas de què ho intentessin els portaria davant la justícia. Va
ser molt valenta ja que ningú de la seva cultura és capaç d’enfrontar-se a un
home o a varis, i molt menys denunciar-los per aquest tipus d’assumptes.
La Fatuma no va
poder evitar que se’n portessin a les seves dues filles grans (la Zeinab i l’Amina).
Això va ser abans de conèixer Afrikable, quan no treballava, estava malalta i
desconeixia els seus drets.
 |
| Fotografia extreta del portal www.afrikable.org |
Per a molts de nosaltres,
vist des de la nostra cultura, és possible que ens costi assimilar que encara
avui en dia existeixin cultures com l’Orma. Fins i tot, potser que històries
com aquesta ens quedin una mica allunyades de la nostra realitat. No obstant
això, aquesta experiència ens serveix per donar-nos compte de fins a quin punt,
en algunes ocasions, aferrar-nos a una zona coneguda ens impedeix endinsar-nos
en altres espais de descobriment i evolució.
La història de la
Fatuma és una exemple de què mai es tard per reunir el coratge necessari i
passar d’allò conegut a allò desconegut. A allò que ens farà més savis i
independents i que ens servirà per adquirir les competències necessàries per a
créixer com a persones i ser un model per als menors.
La Fatuma sentia,
dins d’aquell ambient cultural, un malestar emocional relacionat amb l’agonia,
la por, el temor i la preocupació pels seus fills. Després va arribar al
convenciment de què tot això podia canviar si aconseguia vèncer el seu
analfabetisme i adquiria unes competències bàsiques com a persona, dona i mare.
Possiblement, la Fatuma es va trobar amb les mateixes emocions que hem pogut
sentir en alguna ocasió nosaltres com a pare, mare, educador o educadora. Unes
emocions que provenen dels límits que ens posem nosaltres mateixos, ja sigui
per unes creences pròpies, culturals o per falta de recursos.
Hem de perdre la por a la tecnologia
Per a la Fatuma,
les oportunitats de canviar apareixen quan comença la seva alfabetització. Per
a nosaltres, si el nostre objectiu és l’educació digital dels menors, les
oportunitats naixeran en el moment que adquirim unes competències digitals
bàsiques.
Sabem que un dels
nostres principals reptes és el d’educar en valors als menors, però ens sentim
perduts; i més ara que ens trobem en un nou escenari on la tecnologia, en
moltes ocasions, obté un paper protagonista.
Ho vulguem o no,
el nostre present i el nostre futur més immediat és digital. La sobresaturació
d’informació, els ràpids avenços tecnològics i els canvis en la nostra manera
de comunicar-nos provoquen desorientació i pèrdua de control.
En front al
descontrol subestimem les nostres capacitats i habilitats, el que ens fa
percebre nous perills que provoquen malestar emocional carregat de por i
preocupació. No obstant això, el primer que hauríem de fer per orientar als
menors en l’educació digital és aplicar la lògica i el sentit comú de sempre.
Les tecnologies
digitals no són dolentes ni bones en sí mateixes, només són un conjunt de
dispositius que per a funcionar necessiten un cervell humà. El risc apareix en
l’ús indegut que fem d’elles per comunicar-nos, divertir-nos o aprendre. Els
hàbits saludables i segurs de la tecnologia seran indicadors de què hem
adquirit les competències, aptituds i habilitats digitals necessàries per a
transmetre valors i consells als més joves.
Els adults hauríem
de ser els tutors dels menors i acompanyar-los en l’ús de la tecnologia des de
petits. Orientar-los i oferir-los uns valors pedagògics que comporten un ús
respectuós, responsable i segur de les tecnologies que es troben al seu abast.
Abans, però,
caldria adquirir aquestes competències digitals bàsiques.
Us convido a
llegir el llibre Los nativos digitales no
existent. Ed. Deusto, on trobareu la resposta a aquesta pregunta i d’altres.
Extracte del llibre Els nadius digitals no existeixen (autors
varis), Editorial Deusto (2017), capítol 7 titulat Competències digitals per a pares i educadors escrit per Anna Blázquez.
Anna Blázquez
Directora d'Acció digital de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada