Vivències de la criança

Darrerament sembla que hi ha una necessitat vinculada de poder escriure sobre l’evolució de l’experiència de la maternitat. En aquests moments els blogs que parlen sobre aquest tema són diversos, i en trobem d’alguns que són trending tòpic, fins i tot. Aquest fet ens hauria de fer pensar en el per què d’utilitzar les xarxes socials per a compartir aspectes vinculats amb la maternitat. Però, i la paternitat? També tenen la mateixa necessitat els membres dels diferents models familiars (monoparentals, diversitat sexual, etc.)?

Si abordem la maternitat dins del marc d’una família universal, per definir-ho d’alguna manera, podem dir que aquest fet ha passat per diferents fases molt vinculades al paper de la dona en la societat. Un dels punts d’inflexió, es va donar amb la incorporació de la dona al món laboral formal. Ser mestressa de casa i destinar el 100% del seu temps a cuidar de la llar, del marit i dels fills/es, no és la realitat de la dona del segle XXI però, per molt que es vulgui reivindicar que moltes dones també tenen una professió i que volen créixer a nivell intel·lectual i fer una carrera professional, la societat no ha volgut desprendre a les dones de certs aspectes de les tasques de cura que encara recauen sobre elles. Per això sorgeixen aquestes pàgines i espais de reflexió, que pretenen mostrar la realitat de ser mare i treballadora, de no voler renunciar a cap dels dos papers però desmitificant la maternitat i exposant en clau d’humor el que suposa llançar-se a aquesta experiència. Us convido a visitar aquestes pàgines: http://hijanohaymasqueuna.blogspot.com.es/; http://cristina-quiles.blogspot.com.es/; https://clubdemalasmadres.com/

Es pot estar més o menys d’acord en com s’aborda la criança en aquests espais i el tracte que se li dóna a la maternitat, perquè cada persona assumeix aquest rol de formes molts diverses depenent de les expectatives que hagi posat: amb més lleugeresa, amb més pesar, amb sensació de renúncia, amb sensació d’èxtasis i sentir-se totalment complerta, amb més humor,...però el que sí que és valuós és el fet de tenir la valentia d’haver trencat aquest tabú sobre poder opinar sobre com es viu individualment la maternitat i les problemàtiques que se’n deriven en relació a la societat i el món laboral (conciliació familiar, reduccions de jornada, permisos, assumir càrrecs de responsabilitat a les empreses...)

I els pares, també s’han vist afectats per aquests canvis? Totalment, encara que la seva participació en la criança està més oculta i no està molt reconeguda a nivell polític i social, ja hi ha alguns pares que estan reivindicant el seu paper en l’educació dels seus fills/es i també s’estan expressant a les xarxes socials: http://joaquimmontaner.net/papas-blogueros/

I els nous models familiars, monoparentals, de diversitat sexual, com ho viuen? Per desgracia, no hi ha tants blogs/pàgines on s’abordi el fet de ser mares o pares amb diferents models familiars, i segurament existeixin encara molts tabús sobre el poder compartir aquest tipus d’experiències, per la por a ser jutjats i exposar-se de forma tant oberta. Estic convençuda que, amb el temps és normalitzaran aquestes situacions i es trencaran barreres. 

Així doncs no jutgem, respectem com viu cada persona i família aquest moment sigui quina sigui la seva situació i experiència. Acceptem amb clau d’humor l’educació dels nostres fills/es i posem en valor la necessitat de reivindicar la importància de la presència de tots els membres de la família en aquesta criança per tal de possibilitar la paritat en aquest àmbit.

Vanessa Galán

Pedagoga i coordinadora de programes d’acció social de família i infància de la Fundació Pere Tarrés