Espai públic i participació dels infants

Repensar l’espai públic en clau del segle XXI ens convida a recuperar la necessitat de comptar amb al ciutadana i d’acostar-se a la gent, però amb la consciència de que només això no és suficient. La gestió de l’espai públic ha d’estar estretament vinculada a un projecte polític i a una perspectiva de vida social que, per ella mateixa, pugui desvetllar adhesió, entusiasme i credibilitat (Diputació de Barcelona, 2005).

Un espai públic de qualitat i com a projecte polític caldrà que sigui d’us col·lectiu, amb vocació polivalent, significatiu per a la ciutadania, lloc d’expressió  i d’intercanvi per a les persones i que contribueixi a la justícia social.

L’infant, com a ciutadà actiu, té dret a participar en la construcció i coproducció de l’espai públic, però encara ens trobem amb dificultats que frenen aquesta participació: sobreprotecció adulta que mira l’infant com a pertinença, la infància com a quelcom propi de l’àmbit privat, els nens com a ciutadans del demà i com a objectes a protegir o adolescents temeraris que, per la seva vulnerabilitat  davant la manipulació social, no són considerats subjectes de drets (Alfageme, Cantos i Martínez, 2003). Es necessari avançar, per tant, cap a polítiques i accions que promoguin la participació dels infants, adolescents i joves en la construcció i coproducció de l’espai públic, especialment:

• Facilitant l’expressió i l’articulació dels seus interessos com a col·lectiu, actualment poc visible en la coproducció de la ciutat (no només reforçant programes per educar en la participació, que també), sinó com agents actius en el present de la ciutat,
• Generant coneixement sobre iniciatives i projectes i fent recerca,
• Fent pedagogia d’aquesta manera de fer i treballar col·lectiva i participada entre ciutadans, polítics i professionals adults referents (mediadors, dinamitzadors, educadors, mestres...).

Des d’aquesta perspectiva, algunes estratègies necessàries per a avançar cap a la coproducció de l’espai públic, amb i des de la infància i concretades en tres línies d’actuació (Martín i Truño, 2016): 

1. Creació d’òrgans, espais i canals estables impulsats per l’administració, per tal d’escoltar la veu dels infants i adolescents:

• Evitant l’excessiva institucionalització pròpia del mon adult (mes enllà del tipus d’espais: assemblees, consells, tallers).
• En la quotidianitat: família (serveis socials, CRAE), escola, lleure, equipaments i espais socioculturals (biblioteques, museus, ludoteques, casals de joves, centres cívics) en els barris i l’espai públic (parcs, places i carrers, zones de joc, entorns escolars) i en l’àmbit de la salut (CAP, hospital, CDIAP, CSMIJ).
• Sobre aspectes significatius de la vida dels infants, adolescents i joves.
• Amb seguiment sobre els resultats i impactes. Retornant informació, amb temps adequats als infants.

2. A través de processos de participació en diagnosi i co-disseny sobre qüestions que els puguin afectar (millores tangibles en les vides dels ciutadans de 0 a 17, les seves famílies, el conjunt de la ciutat, en relació a equipaments i locals): 

• Respectant i integrant la diversitat d’interessos, coneixements i sensibilitats: a l’hora de participar, tenir en compte la diversitat d’infants i adolescents que viuen a la ciutat. A més, aquesta singularitat i diversitat d’infàncies cal combinar-les i ordenar-les per aprofitar el que cadascú aporta a la ciutat.
• En les transformacions urbanístiques als barris, a l’espai públic: escoltar la veu dels infants (reivindicacions veïnals i comunitats educatives d’escoles i instituts, esplais i caus...) que afavoreixen la convivència entre iguals i amb entorns intergeneracionals.

3. Amb pràctiques de coresponsabilitat, autogestió i apropiació de l’espai:

• Cal focalitzar les actuacions en la coproducció (construcció) de l’espai públic, no caure només en el disseny o en que volen que hi hagi; també en la gestió i la programació de l’espai públic, allò que hi passa, la vida que s’hi genera, les relacions que s’estableixen.
• Els infants parlen, opinen i també poden participar en la planificació i l’avaluació de les actuacions. Son partícips en la construcció col·lectiva i quotidiana de la ciutat. Repercuteix de forma beneficiosa en els infants i suposa desenvolupar una cultura de convivència intergeneracional, basada en el respecte i el reconeixement de les diversitats
• Trobar solucions i estratègies des del punt de vista de l'arquitectura, l'urbanisme i la pedagogia, que es puguin implementar a la ciutat, perquè transformi el dia a dia dels nens, nenes i adolescents, permetent-los apropiar-se novament dels seus carrers i places, per jugar, per estar, per ser, per créixer. El repte de fer dels espais públics llocs de trobada espontània on els infants puguin projectar lliurament els seus jocs, experimentar, transformar, asseure´s i xerrar per a parlar, per a construir xarxes de suport i de relació.
• Amb algunes condicions o requisits: a) Voluntat política i compromís per dur a terme aquest model de ciutat i d’espai públic b) pressupost municipal c) sostenibilitat i transversalitat d) fer pedagogia d’aquesta manera de fer i treballar col·lectiva i participada entre ciutadans, polítics i professionals.

 

Bibliografia:

• Alfageme, E.; Cantos, R.; Martínez, M. (2003). De la participación al protagonismo infantil. Propuesta para la acción. Plataforma de Organizaciones de Infancia. Disponible a: http://plataformadeinfancia.org/sites/default/files/De%20la%20Participación%20al%20Protagonismo%20Infantil.pdf
• Diputació de Barcelona (2005). Seminari Internacional de la Democràcia Participativa: Actors Polítics i Moviments Socials. Papers de Participació Ciutadana, 19. Barcelona
• Martín, A i Truño, M (2016) Participació de nois i noies a Barcelona. Oportunitats per a la co-producció de la ciutat amb i des de la infància i l’adolescència. Document de treball. Institut d’Infància i adolescència. Barcelona.

 

Txus Morata

Directora del màster universitari Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència. Professora Titular de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Investigadora Principal del Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) Pere Tarrés-URL.