A Catalunya hi ha molts infants i joves que corren el risc d’esdevenir invisibles per a la resta de persones del seu voltant: estan en situació de vulnerabilitat social. Els principals riscos tenen a veure amb factors econòmics, però també socio-sanitaris, de ciutadania i de gènere. Així, són infants i joves que pateixen discriminació per raó de gènere, estan en situació de vulnerabilitat per raons econòmiques i/o de ciutadania (persones immigrades) o tenen alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Cal fer front a aquesta situació injusta, i que a l’hora ens priva de l’aspecte positiu que té conèixer i conviure amb la diferència i la diversitat. S’ha de fer un esforç per a la inclusió. És a dir, normalitzar la diferència, evitar que aquesta comporti actituds diferents.
L’esplai esdevé un espai idoni per fer-ho. De fet, forma part de la idiosincràsia de l’educació en el lleure. Amb el lleure, eduquem en la diversitat, el respecte i l’autonomia. I això, en definitiva, és un esplai inclusiu. Un en el que hi tingui cabuda tothom, independentment del sexe, origen i condició. Fer-ho pot semblar complicat, ja que solem mirar la dificultat però mai les oportunitats. I el got està sempre mig ple!
Per tot això, enguany, el MCEC aposta per una campanya que sensibilitzi als 12.000 infants i joves i 3.000 monitors i monitores dels centres d’esplais sobre la inclusió social. Però més rellevant que això, és la clara voluntat d’oferir-los eines pràctiques i accessibles per recolzar-los en aquesta tasca.
La campanya de sensibilització informa sobre la inclusió social, dóna recomanacions i consells sobre la gestió de les emocions, el gènere, la discapacitat i la infància en situació de vulnerabilitat. A més, s’aporten recursos i materials pràctics adaptats per a dur a terme totes aquestes activitats.
Aquesta feina s’ha de fer transversalment a tot l’esplai: activitats, organització del centre, llenguatge... I hi ha de participar tant infants i joves, com monitors, monitores i famílies.
El camí no és ni curt ni sempre senzill, però no per això infranquejable. Cal donar el primer pas, organitzar-se bé i fer entendre que l’esforç es veurà recompensat en totes les parts.
tècnic de projectes del Moviment dels Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés
Estic d'acord amb aquest article. Les diferències entre les persones les posem nosaltres, la societat, i realment no porten enlloc.
ResponEliminaCada infant és diferent i cal atendre'l segons les seves necessitats, ja siguin NEE o no.
A més, per a que aquesta feina es pugui dur a terme, cal que tots els components de la institució, ja sigui esplai o escola, creguin en aquesta inclusió.
De res serveix ensenyar als infants uns valors, quan a casa els ensenyen uns de ben diferents.
Per tant, cal implicar al conjunt de la comunitat educativa, establir valors inclusius i compartir aquesta "filosofia inclusiva".
Com a monitora d'esplai que sóc, vull donar les gràcies als recursos i eines que el MCEC ens pot proporcionar. És un element clau que en les activitats dels esplais hi hagi una participació de tots els infants i així poder minimitzar "barreres".
Gràcies a tu per interessar-te per aquest tema. Esperem que els materials de la campanya L’Esplai Inclusiu us ajudin a millorar encara més la vostra tasca educativa, fent que al vostre centre d’esplai hi tingui cabuda tothom i es fomentin principis com els de diversitat, respecte i autonomia.
ResponEliminaMCEC
Hola,sóc una alumna de la Bàstida, i estem fent un pla d'empresa d'un esplai inclusiu. Hem vist el projecte del esplai inclusiu, i voldriem, si poguessim, fer unes preguntes als creadors d'aquest projecte. si em poguessiu donar un email o una direcció, us estariem eternament agraïdes. Moltes gràcies.
ResponEliminaPosa't en contacte amb nosaltres a través del correu premsa@peretarres.org i et posarem en contacte amb els responsables. Salutacions.
Elimina