Per
primera vegada en força anys, aquesta crisi econòmica ha desvetllat les
limitacions i insuficiències del mercat i de l’Estat com a regulador. La
realitat ha demostrat, un cop més, la necessitat d’una societat civil com a
contrapunt.
A més de l’atenció directa a les necessitats socials, el paper que li
pertoca a la societat civil en l’esfera pública és fer visibles els interessos
legítims dels febles, és a dir, plantejar la qüestió dels fins d’una societat i
redefinir el bé comú, tot recol·locant el ciutadà al centre de la política i de
l’economia. De que la societat civil sigui considerada interlocutor principal,
depèn la visibilitat d’altres interessos diferents dels predominants, com també
una altra jerarquització dels plans político-econòmics.
La societat civil, les persones, captem amb molta més sensibilitat, per
la proximitat, les necessitats socials. Tenim, a més, molta més agilitat i
flexibilitat per donar resposta a aquestes carències. L’exemple de Càritas, de Creu Roja, de la
Fundació de lluita contra la drogoaddicció, de les associacions de familiars de
malalts de tot tipus ho avalen quotidianament.
Considerem rellevant exposar que les organitzacions no lucratives
agrupades en la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya suposem
el 2,8% del PIB català, mobilitzem 245.000 voluntaris anualment i en
l’actualitat les persones ocupades en aquest sector sumen 100.093 treballadors,
un 92% més que el 2003. Mobilitzem recursos privats de forma significativa,
gairebé a l’entorn del 50%; innovem, afavorim l’entrada de moltes persones al
mercat de treball, defensem els més vulnerables tot treballant contra la
pobresa i l’exclusió social.
Josep Oriol Pujol
És director general de la Fundació Pere Tarrés. Consulta la seva fitxa d'expert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada