La Fundació Pere Tarrés ens hem vist forçats, aquests anys de crisi, a
superar el plantejament d’integrar els infants amb dificultats en colònies i
casals normalitzats per l’ingent demanda de places de famílies que no poden
pagar. Com en temps superats aquest estiu hem tornat a organitzar activitats
amb el qualificatiu eufemístic de socials. Això vol dir que ninú paga, o es
paga la voluntat que gira entorn els 10 euros al mes quan la setmana té un cost
entorn els 120 euros dinar inclòs.
Els nostres centres d’esplai, portats per monitors voluntaris han
organitzat a tot Catalunya aquest estiu més de 350 colònies de vacances per a
uns 22.000 nens. El 10% hi ha anat becats. Hem organitzat un casal social al Raval de Barcelona i un a Badalona, així com unes colònies prop de Tremp i d’altres
activitats. Els nens hi eren becats però és que, a més, cal tenir en compte
altres despeses com per exemple que el calçat que porten alguns no supera el
segon o tercer dia de colònies.
En absolut voldria vendre l’educació en el lleure com la realitat més precària. Parlem del Banc
dels Aliments? De la Fundació Arrels per als sense sostre? De Càritas? De les
residències de mares soles? Som conscients de l’increment de vendes, en aquests
anys de crisi, de bombones de butà petites, blaves, de les anomenades “Camping
Gas”? La Raó? Cuinar en aquells pisos on els han tallat el gas, l’electricitat,
on no s’arriba al cost de la bombona gran taronja o no hi ha llicència
d’ocupació per a contractar-la.
Aquesta és la realitat de milers de famílies, de persones sense xarxa parental,
de nois i noies que van emigrar dels seus països buscant un paradís que la
televisió els mostrava. Aquesta és la realitat de parelles joves, sense massa
formació, que guanyaven diners de la construcció o de fer neteges i que han
estat desnonats i viuen de les bosses de Càritas, de la PIRMI si no els hi han
retirat, i de petits treballs ocasionals. Aquesta és la realitat amb la que
treballen els Educadors Socials o els Treballadors Socials que formem des de la
Fundació en el marc de la Universitat Ramon Llull, centre de titularitat social
en el que molts alumnes han de fer un gran esforç per poder-se’l pagar.
Des del
realisme, m'agradaria fer nota que hi ha sectors significatius de la
societat que necessiten certa redistribució dels recursos econòmics per viure
amb dignitat, així com destacar l’imprescindible rol de la societat civil en la
promoció de les persones, en l’atenció als més febles.
Informació relacionada
Josep Oriol Pujol
Director general de la Fundació Pere Tarrés. Consulta la seva fitxa d'expert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada