Pobresa infantil

Diversos estudis i el treball quotidià en la realitat constaten la pobresa infantil, a l’entorn del 25% de la població, amb importants implicacions per al seu futur. La pobresa infantil es concreta en absentisme i fracàs escolar, en abandó pràctic dels menors que, des de molt petits i sense cap referència adulta amb criteri, fan el que volen amb el seu temps lliure, amb una nutrició desequilibrada i fins tot insuficient, amb un risc de desequilibri psíquic cinc vegades superior al de la mitjana de la població. Problemes socioeconòmics com la monoparentalitat per abandó, l’atur, els salaris baixos o el consum de tòxics agreugen la desatenció dels menors. 

Amb tot, l’acció preventiva, l’acompanyament social a les mares, el paper dels centres oberts i d’esplai diaris és insubstituïble. Es parla d’un 2% d’extrema pobresa a Espanya, on fins ara el paper de la societat civil està essent insubstituïble. També, i especialment, per atendre aquests dèficits cal la complicitat pública-privada en la prestació de serveis i la màxima consciència social.

Informació relacionada:

Conclusions jornada Pobresa infantil que es va fer entre Fundació Pere TArrés, Càritas i Fedaia

 Monogràfic sobre Pobresa Infantil de la Revista Educació Social (editada per la Fundació Pere Tarrés).

Entrevista a la professora de la Facultat Pere Tarrés, Mercè Darnell, sobre la teranyina de la pobresa a TV3

Josep Oriol Pujol
És director general de la Fundació Pere Tarrés. Consulta la seva fitxa d'expert.