Participació, sí; compromís, també!

El passat dia 9 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va convocar la “Jornada cap a un nou model de governança”.

És suggerent i positiu que les institucions i les administracions públiques organitzin fòrums i debats on la ciutadania, les entitats i les organitzacions puguin debatre sobre un dels principis fonamentals de tota societat democràtica: la participació.

La jornada, que va comptar amb diverses ponències, taules rodones, experiències,... va evidenciar que el moment actual que estem vivint fa necessari reflexionar entorn a aquest dret, que alhora també esdevé una responsabilitat.

En un moment en què es parla de la “crisi de representació” entre els ciutadans i les classes polítiques (potser falla el joc democràtic entre representants i representats), un moment en què els eslògans de més tendència expressen una certa divergència de ritmes i temps (el “Keep Calm” conviu amb el “Tenim pressa”), un moment en què hem optat per un “excés d’informació” i estem abandonant l’accés a una “informació digerida” (la crisi i desorientació dels mitjans de comunicació i el periodisme en el context digital n’és una bona mostra),... necessitem donar respostes a problemes del segle XXI, però comptem amb estructures del segle XX.

Els reptes són majúsculs i les preguntes transcendents. Convé articular una verdader esperit participatiu. No es tracta de “participar per participar” (de vegades, els models institucionals de participació han estat més folklòrics i superficials, que altra cosa).

Què cal, doncs, per articular vies de participació efectives i amb capacitat de transformació social? Segurament, són moltes i molt diverses les respostes a aquesta pregunta, però intentem apuntar algunes idees o suggeriments:

• Cal comptar i incorporar, com un dels interlocutors preferents, la societat civil organitzada. Les entitats, les organitzacions,...  són la raó de ser i coneixen de primera mà aquells fenòmens quotidians que tenen més afectació sobre la quotidianitat del dia a dia.
• La relació entre les administracions i la societat civil no pot condicionar, ni estar condicionada, pel fet participatiu. Convé trobar una relació de “suport” i “promoció” i allunyar vivències de “competència”, “colonització”,... entre administracions i societat civil.
• Cal entendre i situar les diferents formes de participació, totes importants, però no totes amb un mateix grau d’intencionalitat i capacitat constructiva: la indignació, la implicació i la voluntat de lideratge, són tres estadis diferenciats de participació amb aportacions i resultats ben diferents.
• L’educació. Sense educació no hi ha participació. El conjunt de la societat ha de veure la necessitat prioritzar els espais educatius com a mecanismes indispensables per a una verdadera implicació ciutadana.

Per tot això, però, convé comptar amb un element indispensable, sense el qual la pràctica participativa podria veure’s, fins i tot, mancada de credibilitat i autenticitat. El compromís. Compromís vers la ciutadania, vers el pròxim, vers els ideals o motivacions de fons, en definitiva, que ens porten a exercir aquest dret i aquesta responsabilitat.

Albert Riu 

Secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés