El
passat dia 9 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona va convocar la “Jornada cap a
un nou model de governança”.
És
suggerent i positiu que les institucions i les administracions públiques
organitzin fòrums i debats on la ciutadania, les entitats i les organitzacions
puguin debatre sobre un dels principis fonamentals de tota societat
democràtica: la participació.
La
jornada, que va comptar amb diverses ponències, taules rodones,
experiències,... va evidenciar que el moment actual que estem vivint fa
necessari reflexionar entorn a aquest dret, que alhora també esdevé una
responsabilitat.
En
un moment en què es parla de la “crisi de representació” entre els ciutadans i
les classes polítiques (potser falla el joc democràtic entre representants i
representats), un moment en què els eslògans de més tendència expressen una
certa divergència de ritmes i temps (el “Keep Calm” conviu amb el “Tenim
pressa”), un moment en què hem optat per un “excés d’informació” i estem
abandonant l’accés a una “informació digerida” (la crisi i desorientació dels
mitjans de comunicació i el periodisme en el context digital n’és una bona
mostra),... necessitem donar respostes a problemes del segle XXI, però comptem
amb estructures del segle XX.
Els
reptes són majúsculs i les preguntes transcendents. Convé articular una
verdader esperit participatiu. No es tracta de “participar per participar” (de
vegades, els models institucionals de participació han estat més folklòrics i
superficials, que altra cosa).
Què
cal, doncs, per articular vies de participació efectives i amb capacitat de
transformació social? Segurament, són moltes i molt diverses les respostes a aquesta
pregunta, però intentem apuntar algunes idees o suggeriments:
- Cal comptar i incorporar, com un dels interlocutors preferents, la societat civil organitzada. Les entitats, les organitzacions,... són la raó de ser i coneixen de primera mà aquells fenòmens quotidians que tenen més afectació sobre la quotidianitat del dia a dia.
- La relació entre les administracions i la societat civil no pot condicionar, ni estar condicionada, pel fet participatiu. Convé trobar una relació de “suport” i “promoció” i allunyar vivències de “competència”, “colonització”,... entre administracions i societat civil.
- Cal entendre i situar les diferents formes de participació, totes importants, però no totes amb un mateix grau d’intencionalitat i capacitat constructiva: la indignació, la implicació i la voluntat de lideratge, són tres estadis diferenciats de participació amb aportacions i resultats ben diferents.
- L’educació. Sense educació no hi ha participació. El conjunt de la societat ha de veure la necessitat prioritzar els espais educatius com a mecanismes indispensables per a una verdadera implicació ciutadana.
Per
tot això, però, convé comptar amb un element indispensable, sense el qual la
pràctica participativa podria veure’s, fins i tot, mancada de credibilitat i
autenticitat. El compromís. Compromís vers la ciutadania, vers el pròxim, vers
els ideals o motivacions de fons, en definitiva, que ens porten a exercir
aquest dret i aquesta responsabilitat.
Albert Riu
Secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada