Quan persones migrades de diferents procedències
culturals arriben als nostres pobles i ciutats no sempre els hi és fàcil
incloure’s. Cada societat té unes normes i uns codis culturals que divergeixen
d’uns contextos a d’altres. Així, tot allò que s’entén com a normal per uns, no
té per què ser-ho per d’altres persones procedents d’una altra cultura.
Les persones migrades que arriben a Catalunya
necessiten conèixer la llengua, el funcionament del sector laboral, així com el
entorn i els recursos de la ciutat que els hi permetran viure en igualtat de
condicions i facilitar el seu procés d’inclusió social en al societat
d’acollida.
Alhora, tota persona vinguda d’altres països necessita
realitzar una sèrie de tràmits administratius com són l’empadronament, la
gestió del permís de residència, la nacionalitat, l’autorització de treball,
l’arrelament social, etc. que li permetran, al cap del temps, ser un ciutadà/na
de ple dret en la societat receptora.
La majoria de processos migratoris porten implícits la
voluntat de reagrupar a les seves famílies tant el que són les parelles com els
fills i filles. Aquest procés, al marge de que administrativament és complicat,
comporta moltes dificultats, decepcions i conflictes familiars, en tant, moltes
vegades les expectatives no són les esperades, la distància durant anys
dificulten les relacions, i el nou context sociocultural és nou per als
familiars agrupats.
Així doncs, els serveis d’acollida i reagrupament de
famílies immigrades, pretenen donar resposta a totes aquestes necessitats
basant-se en la llei d’acollida de la Generalitat que és la que defineix la
manera en la què els municipis han de facilitar el procés d’inclusió social de
les persones migrades.
Des del gener, el Servei de Primera Acollida de Montcada i Reixac ha atès 274 persones,
procedents majoritàriament del Marroc, Pakistan i Hondures, tot i que s’atenen
a persones procedents de gairebé una trentena de països. Respecte a la
tipologia de consulta més freqüents són les relacionades amb les possibilitats
de regularitzar la seva situació administrativa (normalment referents al
Arrelament), la renovació de permisos i el reagrupament, i pel que fa a l’àmbit
més social, també s’atenen a un nombre significatiu de persones respecte a
orientació laboral i formativa.
En les activitats del SAC han participat una cinquantena de persones, les
quals han valorat l’acció formativa amb un grau de satisfacció de 9,5 sobre 10.
Judith Hernández Juárez
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada