L’acompanyament i la implicació familiar en la tornada a l'escola

S’han acabat els casals d’estiu, jugar a la piscina, anar a dormir tard, veure la televisió més del compte i les hores i hores d’esbarjo. Comença el nou curs acompanyat de les rutines diàries: el soroll del despertador, preparar la motxilla amb els llibres, l’estoig i l’entrepà de l’esmorzar, fer deures i la reprendre les extraescolars. En definitiva, torna la rutina i aquesta pot ser menys dura si es treballa prèviament a l’inici escolar.

La tornada a l’escola dels nostres fills i filles pot ser molt menys dura si som una mica curosos amb els hàbits inclús durant les vacances. Al menys un parell de setmanes abans de començar els curs, hauríem d’anar incorporant algunes rutines perquè el “shock” de la síndrome postvacacional dels infants no sigui tant dur. Fer que els infants s’aixequin cada cop més aviat conforme s’apropa el dia de l’inici escolar, anar disminuint les hores d’esbarjo i promoure que els deures es facin durant tot l’estiu i no a corre cuita els últims dies de vacances, fa que els nostres fills i filles evitin una situació d’angoixa i estrès innecessària els últims dies.

L’acompanyament i  implicació familiar en la criança dels infants i joves té uns efectes molt positius en el rendiment acadèmic, augmenta el vincle i la intel·ligència emocional i millora molt el clima entre alumnes, família i escola. En definitiva, es tracta de crear un vincle segur per als nostres fills i no només durant les etapes de l’escola bressol i la primària, sinó també a l’etapa de l’adolescència on sorgeixen les lluites d’identitat, els conflictes i les negociacions amb familiars, entre molts altres canvis físics, emocionals i socials.

Però compte, implicar-se no significa fer els deures als fills! Hem de propiciar bones condicions que facilitin l’estudi però sense fer-los la feina. Com a mares i pares hem de pactar una hora fixe per fer els deures organitzar-nos, evitar distraccions com per exemple tenir encesa la televisió o la ràdio i adequar un espai adient que sigui ordenat i polit.

La criança positiva dels nostres fills i filles consisteix en destinar-li temps, i no val dir “jo li dedico poc temps però de qualitat”; qualitat i quantitat van lligats de la mà. Crear espais d’aprenentatge familiar conjunt, espais de comunicació i escolta activa, promoure la cultura de l’esforç i estar atents a les emocions dels infants i dels joves requereix hores i bones condicions per afavorir-ho. Els resultats que obtinguin els nostres fills i filles és responsabilitat nostra, dependrà de la feina realitzada per la família i l’escola, sempre intentant unir esforços i treballant conjuntament.

Maria Díaz Casasola 

Coordinadora de Programes Socioeducatius