Avui celebrem el Dia Internacional de l’Educació Social però també el 20è aniversari de la primera
promoció d’educadors i educadores socials, que va graduar-se l’any 1995, ara fa
20 anys. La reflexió sobre aquesta pràctica professional i la consciència de
necessitar estructures organitzatives i una formació específica comença a
finals dels anys 60. Però és l’any 1991 quan es va publicar el decret que
donava el tret de sortida a la presència de l’Educació Social a la universitat
i la feia visible en el conjunt de les professions educatives i socials.
L’Educació Social és
una professió jove que en aquest breu període de temps ha fet grans canvis i
avenços substancials. S’ha dotat d’eines per consolidar una identitat pròpia
compartida, com és el cas dels Documents
Professionalitzadors que recullen una definició específica d’Educació
Social, el codi deontològic de la professió i una descripció de funcions i
competències professionals. En paral·lel, s’ha dotat d’estructures
organitzatives que li donen visibilitat, com són els col·legis professionals en
les diferents comunitats autònomes i un “Consejo General de Colegios de
Educadores y Educadoras Sociales” (CGCEES) que els unifica.
Aquesta professió ha posat
en evidència que l’educació, entesa com el desenvolupament de potencialitats i
l’aprenentatge d’elements culturals valuosos per a la vida en societat, és un
concepte ampli que, com deia Delors en el seu informe de 1996, es dóna al llarg
de tota la vida i no s’ha de confondre amb l’escolarització. El treball que es
fa des de l’Educació Social en qualsevol franja d’edat, des de la infantesa a
la vellesa, amb qualsevol col·lectiu social vulnerable o que viu en estructures
socials fràgils, està contribuint al desenvolupament dels “quatre pilars” que
es comentaven en aquell informe. Aprendre
a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser, són els fonaments en què descansa la convivència
en un món divers, dinàmic, canviant i incert.
Mitjançant la seva
pràctica, l’Educació Social ha demostrat que té vigència la vella aspiració
segons la qual l’educació pot contribuir a transformar el món i que es poden
fer petites revolucions en el treball del dia a dia per millorar la qualitat de
vida de les persones, crear condicions per a l’exercici dels drets fonamentals
i construir societats més acollidores i humanitzades. És un exemple de com
l’educació pot ser per a tothom, democràtica, plural, respectuosa amb la
diversitat, sensible al patiment, comprensiva, amable i acollidora. I també és
un exemple de com es pot fer política des de l’exercici professional, ara que
la política està tan desprestigiada.
Ara bé, l’Educació
Social també és realista, conscient de les dificultats de la seva missió i de
les importants limitacions en la seva pràctica. Tot i això, és optimista perquè
confia en les seves possibilitats per promoure canvis en les persones, els
grups i la societat en el seu conjunt.
Per aquesta raó, en
aquest equilibri entre la consciència de les dificultats i l’esperança en caminar
cap a un món millor, la professió i totes les persones que la configuren tenen
clar que queden reptes immensos i que no s’ha de ser triomfalista malgrat els
grans avenços que s’han fet en el curt període de 20 anys. Cal millorar el
rigor científic i la qualitat de les accions, potenciar la producció i la
difusió de coneixement basat en la recerca, desenvolupar eines de suport als
professionals que estan emocionalment exposats a situacions crítiques, difondre
els resultats de la seva pràctica, fer-se sentir i valorar per les altres professions
més consolidades, però sobretot, hem d’interpel·lar els poders públics i la comunitat
en el seu conjunt sobre les responsabilitats que tots tenim envers la societat
que volem construir.
Malgrat totes les
dificultats, l’Educació Social té molt camí per recórrer. Parafrasejant Gabriel
Celaya quan aquest es referia a la poesia, podem dir que “l’Educació Social és
un arma carregada de futur”. Avui, 2 d’octubre de
2015, fem nostre l’eslògan que aquest any l’Associació Internacional dels
Educadors i Educadores Socials AIEJI ha triat per commemorar el Dia Internacional de
l’Educació Social: “La professió més bonica del món”; felicitem-nos per haver
fet aquesta tria i formar part d’un col·lectiu professional entusiasta,
implicat, compromès i esperançat.
Director de publicacions de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull
Directora
acadèmica de Grau i Directora del Grau en Educació Social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada