La violència masclista
segueix colpejant fort la nostra societat. Malauradament aquest 25 de novembre
conmemorem el «Dia Internacional de l’eliminació de la violència contra les
dones» lamentant la pèrdua de 48 d’elles a l’Estat espanyol en el que va d'aquest 2015, sis de les quals vivien a Catalunya. Nombroses han sigut les
campanyes que s’han dut a terme des que l’any 1999 l’ONU va establir aquesta
data.
No obstant, les arrels del patriarcat segueixen molt vives (massa) i
alimenten nous brots de masclisme i desigualtat. Així ho hem pogut comprobar
en diferents activitats formatives i de sensibilització que hem realitzat
recentment arreu de Catalunya. “Va entrar al despatx i
va tancar la porta com si res. Després em va començar a explicar que s’havia
fet mal no sé amb què i es va baixar els pantalons per ensenyar-me un blau en
una cuixa. Jo no el vaig ni mirar, però em vaig posar molt nerviosa”. El relat és d’una dona de
mitjana edat que en el marc d’una formació sobre igualtat de gènere es va
atrevir a compartir aquesta experiència davant les seves companyes. Per a la
meva sorpresa, era una situació perfectament coneguda fa temps per la majoria
d’elles.
A simple vista pot
semblar una conducta inofensiva entre companys de feina que es coneixen fa
temps; no obstant, altres testimonis de les participants van confirmar que es
tracta d’una persona habituada a assetjar sexualment a les seves companyes, fins al
punt que fa temps una d’elles va decidir deixar la feina per aquest motiu. Des de la meva
perspectiva es tracta d’un cas típic d’assetjament sexual a la feina, però d’un
tan subtil que per una gran majoria resulta invisible, inofensiu i fins i tot normal.
“Els homes són així”, diuen, per tant, no hi ha perquè alarmar-se. Tot
el contrari, conductes com aquesta expressen un masclisme profundament arrelat
i que fa que els homes que s’ho creuen es sentin amb el dret no només de
“sexualitzar” els entorns professionals, sinó també de criticar i ridiculitzar
a les dones que expressen la seva incomoditat davant aquestes situacions.
El testimoni d’aquella
dona va trastocar totalment la dinàmica del curs, provocant un acalorat debat
sobre la gravetat dels fets, la complicitat dels altres homes i l’actitud dels
caps. També va posar en evidència l’individualisme i la manca d’empatia amb els
que sovint (homes i dones) actuem davant d’aquest casos, així com la
desinformació que existeix sobre la normativa vigent que sanciona aquestes
persones i protegeix a les dones.
Tot i que en les darreres
dècades s’han donat passes molt importants, la nostra societat segueix sent en un
context sexista i desigual. Mentre hi hagi homes que es sentin amb el dret
d’envair l’espai personal de les dones i d’altres que ho acceptin sense
qüestionar-s’ho, vol dir que haurem de continuar treballant per eradicar les
branques del patriarcat, sovint camuflades sota els rostres irònics del
micromasclisme i el postmasclisme. Mentre hi hagi dones que
hagin de comptar blaus en la seva pell i d’altres que perdin la vida a mans de
les seves parelles haurem de continuar aixecant la veu per dir “stop
masclisme!”.
Rodrigo Prieto
Co-Fundador i Director de
Continguts de l’Institut Diversitas.
Professor de la Facultat
Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada