Les tres “C” de les reunions d’equip

Les reunions d’un equip educatiu es configuren com un espai clau en el procés de planificació i desenvolupament d’un projecte educatiu. En aquestes trobades d’educadors/es es produeix un intercanvi de mirades, percepcions i opinions que possibiliten l’enriquiment del projecte i de cada participant. Si aprofundim en la qüestió, és interessant reflexionar sobre l’essència d’una reunió, ja que condiciona l’actitud i la predisposició davant el treball en equip.

Quina és la finalitat d’una reunió? Informar? Intercanviar? Decidir? L’objectiu pot ser diferent en funció de les necessitats. No obstant, es pot mantenir un mateix “saber estar” que condiciona la nostra actuació i per tant la de la resta de l’equip. Si juguem amb el sentit de les paraules, es pot sintetitzar 3 posicions diferents de participar en un reunió d’equip:

1. Convèncer (Vèncer a l’altre). L’objectiu s’encamina en oferir un punt de vista amb la voluntat que la resta de companys/es el reconeguin com el més vàlid. S’utilitzen diferents habilitats comunicatives per aconseguir el propòsit de l’argumentació: guanyar. Poden aparèixer moments de controvèrsia on es respiren actituds de confrontació i conductes d’atac i de defensa, que fan que en ocasions es perdi la perspectiva del projecte per reduir-la a qüestions personals. I això normalment comporta una resta de potencialitats de les persones i del projecte. Si l’acord final coincideix amb la opció defensada, normalment hi ha una sensació de satisfacció. Per altra banda, si la decisió final és l’oposada, pot emergir una sensació més desagradable (frustració, ràbia, incomprensió...). I això pot afectar en la vivència dels altres punts de la reunió i del projecte.

2. Compartir (Partir amb l’altre). La persona ofereix la seva mirada i accepta perspectives diferents dels altres. Continua la voluntat d’argumentar les pròpies opinions, amb intensitats i formes diferents a l’actitud de convèncer. Predomina un clima comunicatiu més serè i flexible. La voluntat de compartir és sumar i enriquir el procés a partir de la pròpia perspectiva. Les decisions són acordades normalment per majoria. Si el resultat final no coincideix amb l’opinió personal no hi ha sensació de fracàs, ja que s’acostuma a acceptar la decisió convinguda pel grup. Pot existir la possibilitat que les persones que coincideixin l’acord amb la seva opinió, s’impliquin més en el desenvolupament de la tasca.

3. Consensuar (De consens: Sentir l’altre). És la fase més àlgida del treball en equip. Es supera el “jo” i els “altres” per generar un “nosaltres”. Es posen en comú perspectives i opinions amb una voluntat d’anar més enllà de triar per majoria. Aquesta actitud implica una mirada més àmplia que transcendeix els arguments racionals. Sentir i deixar-se sentir per cercar la decisió més escaient pel projecte, més enllà de les opinions personals. Escoltar les emocions i la intuïció. Es viu la diversitat de pensar com una font de creixement. Totes les aportacions multipliquen les oportunitats del projecte. L’acord final parteix del que senten el conjunt d’educadors i educadores com l’opció més adequada per aquella situació. Es supera la percepció de majoria o minoria, tothom es sent partícip i implicat en la decisió final, sigui quina sigui la seva opinió individual.

Aquest joc de paraules ens convida a reflexionar sobre el sentit que es vol donar a les reunions d’equip i de l’actitud personal en aquest espai. Ser conscient del punt de partida en una reunió pot facilitar la millora del procés i dels resultats d’una reunió d’equip i, per tant, del projecte educatiu. Així doncs, i jo, en una reunió d’equip, des de quin punt parteixo?

Carles Porrini Cubells

Professor d'Educació en el Lleure de la Fundació Pere Tarrés