Més del 80% de les entitats socials
d’Església consideren que avançar en la visibilització de l’acció que porten a
terme és una qüestió cabdal per a l’organització i prop del 90% assenyalen que
millorar la cultura de la transparència i rendició de compte esdevé un tema
estratègic per a elles.
Quan s’aprofundeix una mica més i se’ls
pregunta sobre els diferents mecanismes que tenen per visibilitzar aquesta
acció, es posa de relleu que encara queda camí per recórrer. En aquest sentit,
destaca que al voltant del 70% de les organitzacions compta amb una pàgina web.
En canvi, la presència en les xarxes socials –com Facebook, Twitter...– és una
pràctica menys estesa i només el 52% ho té implementat Així mateix, únicament
el 41% envia periòdicament un butlletí informatiu a la seva base social sobre les
activitats que es desenvolupen.
| Presentació de l'estudi a Tarragona |
Aquestes són algunes de les conclusions
de la segona fase de recerca de “L’acció social de les entitats d’Església i la
seva aportació a la cohesió social de Catalunya” que des de la Fundació Pere
Tarrés vam presentar, conjuntament amb la Càtedra d’Inclusió social de la
Universitat Rovira i Virgili, el passat
mes de desembre a Tarragona.
Tradicionalment l’activitat de les
entitats socials d’Església ha estat centrada en l’atenció directa de les
persones més vulnerables de la societat, deixant en un segon pla les tasques
relacionades amb la gestió. Fer front al repte de millorar la visibilització
requereix un canvi de mentalitat en les formes de fer fins ara. En concret,
requereix mostrar a la societat, entre altres elements, quina és la base social
de l’organització, el perfil de la població atesa, les accions que es porten a
terme per promoure el desenvolupament, la repercussió que aquestes
intervencions tenen en les trajectòries vitals dels destinataris, així com el
volum que implica en termes humans i econòmics aquest treball. En definitiva,
aspectes que cada cop són més reclamats tant per part de les institucions
públiques i privades com per la ciutadania i que esdevenen essencials per
generar confiança en la societat i avançar en la transparència i la rendició de
comptes.
Per fer aquest pas, les organitzacions
han de comptar amb persones que coneguin el llenguatge periodístic i de les
eines de comunicació digital i és aquí on les persones joves i/o vinculades a
l’àmbit de la comunicació poden sumar i, a la vegada, resoldre una altra de les
preocupacions d’aquestes organitzacions: com incorporar als joves a les entitats.
Actualment, només el 12% de les persones voluntàries que col·laboren en
aquestes organitzacions tenen menys de 30 anys i el 19% entre 30 i 50 anys.
Marina Aguilar
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada