1 d’octubre, dia Internacional de la gent gran

L'1 d’octubre és el dia que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) establí com a dia internacional de les persones grans. L’ONU va determinar aquesta data, l’any 1990, amb la finalitat de sensibilitzar la visualització d’aquest col·lectiu a la població.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS),en l’actualitat el número de persones més grans de 60 anys és de 600 milions i els nous escenaris demogràfics estableixen que el 2025 es dupliqui aquesta dada i el 2050 s’arribi a dos mil milions. A Catalunya, segons l’Idescat (2014), el percentatge de persones grans és del 18,3%; dada  que es preveu que augmenti de manera exponencial en els propers anys.

L’ONU ha estat un dels organismes rectors que ha contribuït  a la millora de la qualitat de vida de les persones grans, especialment en els països desenvolupats i en vies de desenvolupament.  Les dues assemblees mundials, la de Viena (1982) i Madrid (2002), han propiciat canvis en les politiques socials adreçades a la gent gran i de manera especial a les discapacitades. El seu paper ha facilitat la creació de serveis més especialitzats i posar de relleu les necessitats heterogènies d’un col·lectiu que avarca més de 40 anys: dels 60 a més de 100. 

Tot i els esforços realitzats per l’ONU i els organismes oficials, els prejudicis i les conductes discriminatòries entorn a les persones grans segueixen persistint.  Un dels investigadors que va evidenciar aquest actitud enfront a la gent gran va ser Robert Butler. Butler (1968) va definir el terme ageism, traduït per edaisme, gerontofobia o edadisme, com  la discriminació contra les persones grans basant-se en altres tipus de discriminació com la sexual i la racial.  El dia Internacional de la gent gran és una bona data per prendre consciència d’aquest fet i lluitar perquè aquests prejudicis que, a dia d’avui encara estan tan present en la nostra societat, desapareguin promovent la igualtat d’oportunitat, la cohesió i la integració de totes les persones en la societat.

Des de la Fundació Pere Tarrés, i més concretament des de Formació,Consultoria i Estudis procurem que cada dia sigui el dia internacional. Els estudis, com el que recentment s’ha  presentat sobre “Envelliment actiu i persones en situació d'aïllament” i la dotació de competències  per tractar els prejudicis entorn a la gent gran i filosofies d’intervenció basades en  l’autocura i l’autonomia de la persona en són dos exemples. Són eixos centrals de la nostra intervenció. Concretament, una de les línies que estem treballant de valent és la de dotar als professionals que estan a primera línia de l’atenció directa de recursos, tècniques i coneixements perquè en la seva futura intervenció sociosanitària en centres socials fomentin actituds d’autonomia, de foment de la salut en un sentit més global, l’autodeterminació, l’empoderament de la persona gran institucionalitzada i que la participació sigui un pilar de la intervenció. Conscients que la nostra tasca és un petit gra de sorra però accions necessàries per contribuir que cada dia sigui el dia Internacional de la gent gran.     

Cristina Vidal

Cap d’estudis de gent gran de la Fundació Pere Tarrés