L'atenció social en situacions d'urgències i emergències

La recent tragèdia de l'Hotel Rigopiano, que va ser sepultat per una allau el passat 18 de gener a Itàlia ha posat d'actualitat l'actuació dels serveis de rescats i d'emergències, que continuen buscant persones desaparegudes encara a dia d'avui. L'opinió pública és molt sensible davant d'aquests tipus de tragèdies i als professionals dels serveis d'urgències i emergències se'ls demana una resposta immediata i integral, no només mèdica i psicològica sinó també des de la dimensió social.

A Catalunya, la Llei 12/2007, d’11 octubre, de serveis socials indica en l’article 7 que són destinataris dels serveis socials especialment les persones que estiguin en alguna o algunes de les situacions següents: discapacitat física, psíquica o sensorial, malalties mentals i malalties cròniques, necessitats socials relacionades amb la manca d’habitatge o amb la desestructuració familiar i d’altres.

Entre el conjunt de situacions que assenyala la Llei volem destacar tres que plantegen característiques similars entre si i diferenciades de la resta:

• El fet d’haver estat víctima de delictes violents, un mateix o els familiars.
• Urgències Socials.
• Emergències Socials per catàstrofes.

La Llei no delimita les responsabilitats, l’abast, o els recursos necessaris per a que els serveis socials facin front a aquestes situacions i en general, els serveis no compten amb experiència suficient en la intervenció social dins d’aquests àmbits, per tal de desenvolupar procediments adequats d’actuació. 

Com a conseqüència en produir-se una d’aquestes situacions els professionals de serveis socials actuen sovint, amb gran risc de col·lapse del propi servei i d’ells mateixos per l’alt estrès emocional que cal gestionar.

Aquestes realitats anteriors no permeten una programació prèvia en el sentit que són inesperades i quan esdevenen cal que siguin afrontades tenint en compte els requeriments següents:

• Resposta immediata per tal d’alleugerir el patiment extrem de les persones afectades, disminuir l’impacte emocional i permetre l’assimilació gradual dels fets.
• Atenció integral  que tingui en compte la cobertura de les seves necessitats bàsiques i alhora emocionals.
• Procedimentació i protocol·lització per a garantir una atenció homogènia als afectats i evitar duplicitat e interferències entre els diferents grups operatius d’emergències: cossos policials, sanitaris, bombers, protecció civil, etc.
• Postintervenció en el sentit de garantir que desprès de l’incident crític  les persones afectades continuen reben l’atenció necessària des dels serveis socials.

Cal sobretot que els professionals que han de gestionar aquestes situacions,  disposin d’eines i recursos suficients per a l’afrontament i una de les necessitats bàsiques és la formació especifica sobre tècniques d’intervenció, estratègies de prevenció del risc laboral i autoconeixement.

El seminari Atenció social en situacions d’urgències i emergències és una primera aproximació formativa per a la intervenció en les situacions descrites per la Llei. Si vols més informació pots inscriure't aquí.

Isabel Ferrer
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL