Envellim bé emocionalment?

Hi ha un segment de la població que cada cop està prenent un paper social més rellevant fruit dels canvis sociodemogràfics dels darrers anys, de l’augment de l’esperança de vida i de la disminució de la natalitat: la gent gran. La crisi, a més, ha fet que en alguns casos siguin una peça clau en el sosteniment de la llar familiar gràcies a les seves pensions.

Creiem necessari abordar les necessitats d’aquest col·lectiu cada cop més gran i heterogeni. Més enllà dels casos de dependència i de l’aplicació de diverses legislacions amb més o menys encerts, cal incidir en aspectes de l’envelliment actiu que encara no s’ha aprofundit amb rigor com la dimensió emocional. Tots vivim emocions, desitgem una vida afectiva plena, som conscients que a vegades el to emocional, la il·lusió, poden estar baixos, però la reflexió en aquestes qüestions no sol anar mes enllà.

L’estat d’ànim incideix en la nostra salut

El psicòleg nord-americà Abraham Maslow va plantejar la coneguda piràmide de les necessitats humanes. Partia dels requeriments fisiològics, continuava pels de seguretat i conforme evoluciona la persona en tenir satisfetes les necessitats afectives i relacionals, d’estimació, acabant per l’autorealització.

Cada cop més la medecina, el concepte de salut estès entre la població contempla la persona com una unitat i té clara consciència de la rellevància de l’estat d’ànim en la cura de les patologies. De la mateixa manera, cal tenir-ho present en el desenvolupament harmoniós, feliç, ple, de la vida ordinària. La capacitat d’estimar de debò i el saber trobar en l’altre la referència de la nostra estimació sincera és condició indispensable per a una vida plena.

Maria Márquez-González, en un article a la revista “Lecciones de Gerontologia”, afirma que l’afectivitat està força preservada entre les persones grans. L’estabilitat emocional que la maduresa fa possible, equilibra els sentiments i, fins i tot, els eleva o els pot elevar. El seu estudi sobre les emocions i l’envelliment evidencia científicament que els estats d’ànim positius que es poden viure en determinades edats porten les persones a pensar i processar la informació de manera més flexible, la qual cosa facilita com afrontar les dificultats i ensurts i enriqueix el desenvolupament personal i la vida ordinària. El mateix estudi explica que les persones grans que experimenten amb major freqüència emocions positives realitzen més activitats socials. La participació incideix, doncs, en les emocions.

Altres estudis comencen a considerar una evidència científica el factor protector dels accidents cardiovasculars que suposa l’experimentar freqüentment emocions positives. I forma part de la saviesa popular l’actitud com a element d’èxit en la resposta de l’organisme a tractaments oncològics.

La participació activa té un retorn en salut i equilibri emocional

El voluntariat, un 18% del qual és major de 65 anys segons l’Anuari del Tercer Sector a Catalunya, el manteniment del vincle familiar amb la cura moderada dels néts, la participació social i política, les relacions socials riques i diverses, si s’emprenen amb una actitud generosa, tenen un retorn de felicitat i salut.

Superem amargors i crítiques fàcils, siguem generosos amb els límits raonables, acceptem serenament la nova condició que a voltes l’entorn social ens marca, i procurem per la comunitat de la que ben segur hem rebut molt. Fer-ho des d’un concepte d’estimació sincera i que sense buscar-ho afavorirà un retorn en salut, equilibri emocional i, en darrer terme, en felicitat.

Sapiguem aprofitar aquest equilibri, aquesta serenor que la minva d’algunes pulsions i la perspectiva vital afavoreixen. Afrontar la vida en positiu, amb generositat no és només bo per al nostre entorn sinó que ens facilitarà afrontar amb acceptació positiva patologies cròniques i els límits propis del nostre organisme amb els anys.

Probablement, el plantejat és una obvietat per a la majoria. Probablement és fàcil dir-ho quan encara s’està en una edat mitjana, es percep la utilitat social del treball ordinari i hi ha una harmoniosa relació familiar. Però fonamentalment estem parlant d’una actitud, d’un conjunt d’hàbits positius, d’una forma d’afrontar la vida i d’una ètica generosa com a base des de la qual afrontar limitacions progressives en l’autonomia personal, el benestar fisiològic i en l’afrontar pèrdues i decepcions.

No oblidem la dimensió emocional, els sentiments i la seva expressió en les nostres relacions, reflexions i en la vida ordinària. Posem l’altre amb generositat en el centre de les nostres vides, estimem i ben segur que viurem una vida més serena, harmoniosa i equilibrada malgrat els dèficits fisiològics que l’edat pugui comportar. 

Josep Oriol Pujol i Humet

Director general de la Fundació Pere Tarrés